The Son of Neptune

En Percy està confús. Quan s'ha despertat d'un llarg son, tot just recordava el seu nom. Encara li dura l'emboirament després que la lloba Lupa li digués que és un semidéu i l'entrenés per lluitar amb el llapis espasa que té a la butxaca. En Percy arriba a un campament per a mestissos, tot i que pel camí ha hagut de matar uns quants monstres. Però el campament no li fa recuperar la memòria. L'únic que recorda del seu passat és un altre nom: Annabeth. La Hazel hauria d'estar morta. Quan estava viva, les coses no li anaven gaire bé. Era una filla obedient, i tant, fins i tot quan la seva mare va ser posseïda per la cobdícia. Però és que aquest és el problema: quan la Veu va prendre el control de la seva mare i va ordenar a la Hazel que utilitzés el seu do amb propòsits malèvols, la noia no va saber dir que no. I ara, per culpa d'això, el futur del món està en perill. La Hazel voldria fugir de tot plegat i ho faria dalt del cavall que se li apareix en somnis. En Frank és molt maldestre. La seva àvia diu que és un descendent dels herois i que pot arribar a ser el que es proposi, però ell no ho veu. D'entrada no sap ni qui és el seu pare. Espera que Apol·lo el cridi perquè és bo en el llançament amb l'arc, tot i que no prou bo com per guanyar els jocs del campament. Se sent pocatraça i pesat com un bou, sobretot davant de la Hazel, la seva millor amiga dins el campament. Confia molt en ella, fins al punt de revelar-li el seu secret més amagat.